El Govern socialista de Pedro Sánchez ha fet un pas que vol donar una imatge inclusiva amb els discapacitats, però que, no obstant això, després d’una lectura profunda, en realitat col·loca els socialistes en una profunda contradicció.
El Consell de Ministres ha aprovat un projecte de llei que pretén eliminar la incapacitació judicial de persones que sofreixin algun tipus de discapacitat mental, entre les quals es trobarien les persones amb síndrome de Down.
D’aquesta manera la nova reforma pretén eliminar de l’ordenament jurídic termes com a incapacitat o incapacitació. Aquest canvi de lèxic no és purament estètic, sinó que tindria un efecte en la situació d’aquestes persones.
La raó és que aquesta reforma atorgaria un nou sistema jurídic en el qual aquestes persones podrien dur a terme més preses de decisions, en l’actualitat concentrades en el seu tutor. D’aquesta manera, es tractaria de respectar la voluntat d’aquestes persones revisant-ne la capacitat periòdicament.
El paper del tutor desapareixeria, doncs, per erigir-se una nova figura –depenent del grau de discapacitat– de suport, seguiment i guia en la presa de decisions d’aquestes persones. A més, la persona discapacitada podria establir qui seria el seu suport en el futur.
Uns drets que no s’aplicaran pràcticament a ningú
La profunda contradicció en la qual incideix l’Executiu de Sánchez és que, mentre d’una banda desenvolupen una llei per enfortir l’autonomia, i oferir-ne més, a les persones amb discapacitat mental, com són les que tenen síndrome de Down, d’altra banda, donen suport a una Llei de l’Avortament que elimina pràcticament d’una forma sistemàtica les persones amb aquest tipus de discapacitat.
El denominat diagnòstic primerenc de l’embaràs identifica els bebès no nascuts que han de néixer amb algun tipus de discapacitat, com són les persones amb Down. Aquest diagnòstic i la Llei de l’Avortament aprovada per l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, que passava d’un estatus de supòsits a un de terminis, facilita i en el fons anima els pares a avortar els seus bebès abans que neixin.
Aquesta situació produeix una profunda paradoxa: d’una banda la societat es mostra sensible a les històries de superació que amb assiduïtat algunes d’aquestes persones protagonitzen en els mitjans de comunicació (arriben a ser professors, models o actors) i, d’altra banda, se’ls nega la vida en l’úter matern solament per ser el que són.
Traducció: Santiago M. Amer
