Aquest és la segona part de l’anàlisi dels programes electorals pel 14-F en matèria d’escola, família, persona, gènere i feminisme. En aquest cas fem un repàs als programes dels partits de l’espai de centre i de dreta:
Escola
Aquests partits aposten d’una manera o altra per la corresponsabilitat, l’empoderament o cooperació de les famílies en l’educació. Recolzen l’escola concertada, el manteniment i la millora dels concerts, i la llibertat dels pares d’elecció de centre educatiu.
El PdCAT manifesta que “la gran diversitat d’escoles privades concertades reflecteix la pluralitat de la nostra societat i fan possible la llibertat d’elecció de projecte educatiu per part de les famílies. Són un tresor a preservar.” El FNC proposa recuperar la figura del docent com a autoritat pública. Per JxCAT, tota la intervenció de l’Administració en aquest àmbit s’ha de fonamentar en el respecte i la garantia del dret a la llibertat religiosa. I el PdCAT vol garantir el dret de les famílies a què els seus fills rebin la classe de religió, arreu.
Tot això sobre el paper està molt bé. La pregunta, sobretot per JxCAT, és si aquest suport a l’escola concertada i a la llibertat d’elecció de les famílies són bones intencions o realment és una prioritat. O dit d’un altra manera, hi ha alguna garantia que Junts no tornarà a posar el Departament d’Ensenyament en mans d’un conseller i d’un partit que són contraris a l’escola concertada i a la llibertat d’elecció de mares i pares?
Família, natalitat i persona
Recordàvem que Catalunya està vivint una crisi de natalitat sense precedents a la seva història. En els programes del partits de centre i de dreta tampoc trobem una aposta clara de suport a la maternitat. Només el FNC proposa genèricament “fomentar la natalitat vinculada a l’arrelament per tal de garantir la taxa de reemplaçament generacional”. El programa de C’s preveu algunes mesures sobre l’accés a la reproducció assistida a la sanitat pública i la preservació de les cèl·lules reproductives, de dubtosa viabilitat.
JxCAT i PdCAT volen estendre a tot el territori la possibilitat d’avortar. Cap partit proposa res per intentar frenar l’elevadíssim nombre d’avortaments que hi ha cada any a Catalunya. A cap partit se li acut preveure mitjans per tal que quan una dona embarassada en situació de precarietat recorre als serveis socials, aquest li ofereixin “sortides” diferents a l’avortament. En referència a l’adopció de menors, només C’s proposa agilitzar els processos d’adopció.
En un altre àmbit, C’s diu que “estudiarem fórmules per incorporar els serveis veterinaris al Sistema Integrat de Salut de Catalunya.” Més aviat sembla que són ganes d’agradar a un ampli sector de l’electorat.
Varis partits proposen l’accés efectiu a les cures pal·liatives a tot el territori de Catalunya. No queda clar si es tracta d’una prioritat, si amb la llei de l’eutanàsia les cures passaran a un segon terme, o si es faran concessions a l’esquerra radical i prevaldran mesures en l’àmbit de la salut més vinculades a la ideologia de gènere.
Cap partit proposa cap mesura per frenar el creixement exponencial de la pornografia, que amenaça la societat en general i els infants i joves en particular.
Gènere i feminisme
Els programes dels partits defensen la igualtat entre homes i dones i la no discriminació per raó de sexe. En relació a això solen fer servir l’expressió “perspectiva de gènere”. Altra cosa és la “ideologia de gènere” en el sentit de promoure la diversitat afectiva i sexual, la identitat de gènere, i el que fa referència a l’àmbit LGTBI i ara més recentment al “trans”. Tot aquest tema està força present en el programa de JxCAT. En el programa del PdCAT també hi ha alguna referència. L’únic partit procedent de l’antiga Convergència que gosa passar de la ideologia de gènere és el PNC.
La presència del feminisme radical és molt més reduïda que en els programes dels partits d’esquerra. És interessant aquesta observació del programa del PdCAT: “No ens podem limitar a polítiques fetes per dones i només dirigides a les dones. Defensem la llibertat de la dona a viure la vida sense encotillaments de discursos dogmàtics del que és bo i el que és dolent.”
En general, en el tema del gènere, de la família i de la comprensió de la persona, l’actitud dels partits de centre i de dreta és més aviat passiva i mancada d’iniciatives. No en fan una bandera destacada, però tampoc ofereixen una alternativa a la ruptura antropològica que planteja l’esquerra. I això a la pràctica suposa que en aquests temes acaben cedint a les posicions dels partits més d’esquerres, pels quals aquests sí són prioritaris i sí saben el que volen.
Més enllà de la lletra dels programes electorals, els partits de centre i de dreta solen defensar que en aquestes qüestions ha de prevaldre la llibertat de cadascú i la consciència individual. Com a molt, alguns defensen la neutralitat de l’Administració. Però és evident que avui els poders públics no són neutrals en aquests temes. Hi ha un clar biaix, un segrest ideològic de l’Administració. Per exemple, la campanya de la Generalitat “Obvietats” o el contingut de les sèries de TV3 adreçades a la joventut.
En el programa del PP, el document “Principales propuestas para una Cataluña mejor” pràcticament no es tracten els temes de família, maternitat, persona o gènere. Potser no són una prioritat pel PP a Cataluña o potser prefereix eludir-los per no ser titllat de conservador. Tampoc VOX tracta aquests temes en el seu document “10 medidas para Cataluña”. Està clar que malgrat la importància d’aquests temes pel futur de la societat, el partits de centre i de dreta hi passen de puntetes. Suposo que el seus assessors de campanya o “spin doctors” els diuen que millor no embolicar-s’hi, i menys a Catalunya.
malgrat la importància d’aquests temes pel futur de la societat, el partits de centre i de dreta hi passen de puntetes. Suposo que el seus assessors de campanya els diuen que millor no embolicar-s’hi, i menys a Catalunya. Share on X
