L’objecte d’aquest document és fer una anàlisi dels programes electorals dels partits a dalt esmentats, en aquests àmbits que si bé no solen acaparar l’atenció dels mitjans, són decisius pel progrés real d’una societat:
L’escola
Tots els partits volen invertir més en educació. Però sembla com si la crisi educativa fos només un problema de diners. Al mateix temps, els partits d’esquerres es volen carregar l’escola concertada. És contradictori voler destinar més recursos a l’educació i alhora tenir per objectiu suprimir l’escola concertada, que és la que realitza un ús més eficient dels recursos públics. Cal recordar que un alumne de l’escola concertada li costa a l’Administració menys de la meitat que un de la pública.
Cap partit d’esquerres dedica una paraula a l’escola concertada. ERC diu que “el model d’escola catalana és un model d’èxit”, però sembla que per aquest partit l’escola concertada no forma part del model d’escola catalana.
El PSC tampoc fa cap referència a l’escola concertada. Tenint en compte que el govern del PSOE fa poc ha aprovat una llei que persegueix ofegar l’escola concertada, aquest silenci no és cap bona notícia. Queda alguna cosa de l’actitud de consens del president Montilla, que ha permès que Catalunya porti 12 anys amb la mateixa llei d’educació?
ERC afirma també “el dret dels nens i les nenes a una escola i una educació feminista”. ERC, ECPodem i la CUP reivindiquen el paper de l’ensenyament en la transmissió de la ideologia de gènere. La CUP, i “eliminar els discursos cisheterosexistes”.
Per ECPodem, “l’ensenyament religiós en cap cas formarà part del currículum ni de l’expedient acadèmic”. Més enllà de l’àmbit estrictament educatiu, per aquest partit la laïcitat suposa “ser actiu i combatiu amb totes les creences o formes de pensament contràries a les lleis democràticament aprovades”. Pura dictadura del relativisme.
Família, natalitat i persona
Catalunya està vivint la crisi de natalitat més greu de la seva història. Amb l’última davallada ens estem acostant a la meitat dels 2,1 fills per dona que suposa la taxa de reposició. Amb tot això, l’únic que preocupa als partits d’esquerra de l’embaràs és la seva interrupció. Convé recordar que sense l’avortament en els darrers 35 anys haurien nascut al país al menys mig milió més de catalans i catalanes.
Cap referència a l’adopció de menors, cap mesura per facilitar o escurçar el procés d’adopció, sempre llarg i feixuc. La CUP fa referència a l’adopció, però d’animals. I ECPodem defensa la no discriminació de les famílies “Interespècie”. Consideren que una persona i un animal formen una família.
Cap dels partits proposa cap mesura per frenar el creixement exponencial de la pornografia, que amenaça la societat en general i els infants i joves en particular.
En relació amb la gent gran, cap referència a potenciar les cures pal·liatives. Silenci de tots els partits polítics en aquest punt, quan fa poc que s’ha aprovat la llei de l’eutanàsia. Tal com era de preveure, les cures pal·liatives, que actualment cobreixen només una part de la població catalana, aniran a menys, tal com ha passat als països que s’aplica l’eutanàsia.
Catalunya que ha estat una societat amb una gran empenta de la societat civil i de la iniciativa privada. Però els partits més d’esquerres sembla que prefereixen una societat feble, i manipulada ideològicament des del poder. I sinó, atenció al que diu el programa de la CUP: “Introduir en el projecte de demanda de subvencions el concepte LGBTI per tal d’aplicar la perspectiva de diversitat sexual i de gènere dins dels projectes de les diferents entitats en què contribueix la Generalitat.”
Gènere i feminisme
La perspectiva de gènere té dues dimensions, una la igualtat entre homes i dones i la no discriminació per raó de sexe. Però la ideologia de gènere té també un altre sentit, més ideològic, que és tot allò que fa referència a potenciar la diversitat afectiva i sexual i la identitat de gènere, en el sentit que el sexe biològic és secundari, i que el realment important no és nàixer home o dona, sinó allò que decidim ser en cada moment.
El PSC és el més moderat en aquest sentit, i incideix més en la supressió de les desigualtats.
Per ERC, el dret a la lliure orientació sexual i a l’autodeterminació de gènere, forma part de l’ADN de la república catalana. Volen que Catalunya esdevingui un referent internacional en aquest tema.
ECPodem afirma que “la diversitat és reconèixer que tots els cossos, totes les sensacions i tots els desigs tenen dret a existir i manifestar-se lliurement”. I que cap persona “trans” ha de passar per un procés d’avaluació mèdica per a decidir lliurement la seva identitat de gènere. Sembla que les esportistes de gènere femení sexe i femení ho tenen cru!
Finalment, per la CUP tant les dones “cis” com els homes “trans” han de poder accedir a la reproducció assistida amb independència de la seva opció sexual, identitat de gènere. I, evidentment, totes les referències de rigor a la societat masclista, patriarcal i heteronormativa.
Cal recordar que un alumne de l’escola concertada li costa a l’Administració menys de la meitat que un de la pública Share on X
