«La por irracional a no tenir el mòbil disponible es diu nomofòbia i a Espanya la pateixen el 77% de les persones». És l’afirmació que fa Marc Masip, psicòleg expert en addicció a les noves tecnologies que dirigeix l’Institut Psicològic Desconnecta.
Per la seva banda, la novaiorquesa Sherry Turkle, sociòloga i psicòloga que porta trenta anys investigant sobre els efectes de les noves tecnologies en la societat, alerta sobre els perills de l’auge digital en detriment de la conversa.
Així, per a aquests dos experts, ‘nomofòbia’ i addicció digital són dos dels riscos reals de les noves tecnologies. Entre els seus efectes negatius cal destacar el fàcil accés a la pornografia, la violència i les apostes; el baix rendiment escolar o laboral si s’abusa del mòbil; la disminució o pèrdua de l’empatia i de la conversa interpersonal… i n’hi ha molts més.
Cal recordar que el 24 de desembre passat ja advertíem sobre els riscos de les noves formes de relació digital entre els joves, com el ‘ghosting‘, el ‘vamping‘, el ‘hikikomori‘ o el ‘phubing‘; amb les que es substitueixen les trobades reals per un aïllament on el contacte és virtual a través del mòbil.
Els riscos en les noves formes de relació digital afecten sobretot als adolescents
Addicció i ‘nomofòbia’, sobretot adolescent
A l’entrevista a Masip que el 23 de gener passat reproduïa La Contra de La Vanguardia, el psicòleg parla sobre les addiccions al mòbil i les xarxes socials que «especialment pateixen els adolescents» i que tracta al seu institut.
En el cas de l’addicció al mòbil, la dels joves espanyols és la més elevada d’Europa: un 32,3% enfront del 12,7% de la mitjana europea.
Aquest expert considera que els 16 anys és l’edat ideal perquè els més joves tinguin mòbil, «abans no estan preparats a nivell de desenvolupament maduratiu del cervell».
No obstant això, l’edat mitjana en què els nens ja tenen el seu primer mòbil és «entre els 10 i els 12 anys, i va disminuint. L’excusa és que tots els nens de la classe el tenen i que sense ell no estan integrats. És fals, un noi sense mòbil té els mateixos amics i es relaciona molt més», afirma.
A més, «a les xarxes socials es creen sis perfils falsos o duplicats per segon. Pengem en els nostres perfils el que volem ser o demostrar i no el que som en realitat. […] Gran part de la societat està frustrada perquè volem ser alguna cosa que no som, i això és molt complicat», afegeix.
De fet, «mirem el mòbil sense que hagi sonat, si no tenim missatges ens sentim buits, i si pengem una foto i no té els m’agrada que esperàvem ens decebem. Imagini com afecta tot això a un adolescent».
Així, el mòbil és una eina «fantàstica, però si s’abusa d’ell té conseqüències molt negatives en el rendiment laboral i escolar; i en les relacions interpersonals crea molts conflictes», adverteix.
L’accés a la pornografia o violència a internet afecta adolescents a edats molt primerenques
El mòbil i les xarxes, «l’heroïna del segle XXI»
Un altre dels perills que corren els més joves amb la utilització abusiva del mòbil i internet és l'»accés a la pornografia, la violència, i les apostes. Com volem que no hi hagi ‘manades’ si el porno que veuen és aquest?…, orgies de quatre tius i una tia, o agafant-la pel coll i assotant-la a les natges. Els adolescents s’estan formant amb els vídeos que veuen».
L’accés a aquest tipus d’imatges els arriba a edats molt primerenques, «a partir dels 9 o 10 anys, i el consum és molt alt. Tots els joves que ens arriben veuen pornografia duríssima», assegura, en relació a la gent que acudeix al seu institut.
A més, «en els adolescents es donen moments d’impulsivitat en què escriuen o pengen coses que jugaran en contra seva i que no tenen marxa enrere. […] El mòbil i les xarxes són l’heroïna del segle XXI«, adverteix.
La resposta a tots aquests problemes està en gran mesura en les pròpies llars, en l’actitud i mesures que adoptin els pares respecte al comportament dels seus fills, però també l’Administració ha d’adoptar mesures.
«Aprovar una llei que marqui l’edat de tenir mòbil, com n’hi ha en el consum d’alcohol o el tabac; prohibir el seu ús a les escoles, educar en el bon ús de les noves tecnologies, prohibir la publicitat d’apostes, i posar en valor les relacions interpersonals», són les propostes amb les que Masip conclou la seva entrevista.
La paradoja en una reunión de amigos: el móvil como sustituto de la conversación
La conversa, en l’oblit
D’altra banda, la sociòloga i psicòloga Sherry Turkle advertia el passat 24 de gener des de les pàgines de La Vanguardia d’alguns dels riscos que comporta l’auge i addicció digital en detriment de la conversa interpersonal, que està sent pràcticament relegada a l’oblit, sobretot entre els joves.
Autora de l’assaig En defensa de la conversación, Turkle comenta la reacció de molts dels joves que entrevistava per als seus estudis sociològics: «Els joves sentien por a enfrontar-se a una conversa, fugien d’ella, conversar els semblava massa esforç, i respondre a una trucada de telèfon els desestabilitzava».
«Mantenir una conversa cara a cara exigeix més que enviar un WhatsApp. Conversar requereix paciència i, sobretot, impedeix que puguem retocar o repetir el que hem dit. Això genera desassossec, per això els adolescents prefereixen enviar missatges a entaular una conversa«, explica.
La sociòloga i psicòloga aclareix que les noves tecnologies permeten mantenir les distàncies i «mostrar només el que volem que els altres vegin. […] Prefereixen el missatge perquè així mostren el jo que els interessa».
No obstant això, Turkle considera que s’ha de corregir el rumb i conversar més. «No es tracta de desterrar la tecnologia de les nostres vides, sinó de crear espais que propiciïn la conversa».
Pèrdua d’empatia i por a la solitud
«Hi ha coses que només la conversa ens pot oferir, i recuperar l’empatia és una d’elles», assegura.
De fet, «hi ha estudis que demostren que, en els últims deu anys, hi ha hagut un descens d’un 40% en la capacitat d’empatia dels estudiants universitaris. Comunicar-nos a través d’una pantalla ens allunya de les persones, ens impedeix veure les seves reaccions i intuir els seus sentiments», afegeix.
Alhora, «aquests dispositius creen una il·lusió i és la que mai estem sols. Quan ens connectem, es genera la il·lusió que formem part d’una comunitat i que aquesta comunitat ens escolta».
No obstant això, aquesta forma d’entendre la realitat «genera un problema greu: la por a la soledat«. Encara tendim a pensar que estant connectats estem menys sols, «és a l’inrevés. Si no som capaços d’estar a gust en soledat, és més fàcil que ens sentim incompresos. És en soledat quan reflexionem sobre qüestions profundes i ens coneixem«, assegura.
Turkle també adverteix sobre l’abús en la utilització d’emoticones: es tracta d'»una cosa bastant perillosa de per si, perquè simplifica molt les nostres emocions, frivolitza la nostra psicologia, ens evita reflexionar sobre la nostra emoció real».
«Les conseqüències són greus, sobretot en la nostra personalitat. A més de dificultar la nostra capacitat d’exposar idees i emocions en temps real i de mantenir debats profunds, restem importància a les emocions i, en no ser testimonis de la reacció de l’altre, és més difícil que puguem posar-nos al seu lloc», conclou respecte a aquesta qüestió.
Una de les conseqüències de la nova relació digital és la por a la solitud
Les claus per entendre el fenomen
En tot el procés d’entrevistes i converses amb qui estaven enganxats al món digital, Turkle va arribar a una sèrie de conclusions clau per entendre el fenomen i riscos de l’auge digital; que també comparteixen altres experts. Aquestes són algunes d’elles:
1. Una de les principals conseqüències de l’enganxi digital en nens i adolescents és que la seva empatia disminueix o desapareix. Deixen de percebre el dolor en els altres, o minimitzen el seu sofriment. Aquesta falta d’atenció cap als altres crea una cuirassa de fredor.
La sociòloga va detectar que nens de tot just 8 anys eren incapaços de posar-se al lloc d’un nen lesionat, li aïllaven perquè ells no s’havien desenvolupat emocionalment.
2. Molts adolescents només saben gestionar els seus sentiments per via digital. Només saben demanar disculpes o tallar les seves relacions sentimentals per WhatsApp, el que els deixarà indefensos, en un futur, per a la vida real.
3. La creació d’una personalitat falsa és una altra de les seqüeles de l’enganxi digital. Fabular genera que cada vegada l’exageració vagi en augment, s’allunyi del veritable jo i creu dobles personalitats.
4. Encara que en les xarxes es coneix a molta gent, s’estableix una relació molt superficial.
5. Per tot això, alguns dels consells dels experts són practicar amb l’exemple; no deixar el mòbil sobre la taula quan s’està menjant; no atendre al segon cada WhatsApp; i no mantenir els dispositius oberts de nit, entre d’altres.
