En la situació extraordinària que estem vivint no podem deixar de celebrar, un altre any, l’arribada del Nen Jesús perquè ens porti la veritable pau en aquest temps un xic convuls.
No podem deixar de recordar aquesta data tan important en la nostra vida: el naixement del Redemptor, d’Aquell que ha vingut per obrir-nos les portes del Cel. L’Advent és temps per fer memòria de la proximitat de Déu que ha baixat fins a nosaltres i hem de dir-li que el necessitem.
Un error de la vida és perdre’s en mil coses i no adonar-se de Déu. Pot ser que Jesús passi i no me n’adoni. Hem de repetir, en tot moment l’advocació: Vine, Senyor Jesús.
Ens hem de mantenir desperts, no viure amb pretensions terrenals, per coses efímeres: una mica de diners, fama, èxit… No queixar-nos de la nit mentre ens espera la llum del Cel.
Si ens adormim, com els apòstols, ens tornarem mediocres, tebis, mundans, indiferents…, viurem per tenir una vida tranquil·la, caurem en el son de la mediocritat i farem com ells: el capvespre el van trair, a la nit es van adormir, al cant del gall el van negar, de matinada van deixar que el condemnessin a mort…
L’indiferent ho veu tot igual, com quan és de nit, i no li importa qui està a prop, tot gira al voltant seu, indiferent a les necessitats dels altres. Avui aquesta nit sembla que ha caigut sobre molts.
Nadal és un temps de pregària. La pregària oxigena la vida, encén una llum en la nit, ens desperta de la tebiesa i d’una vida horitzontal, eleva la nostra mirada cap el Senyor, ens lliura de la solitud, ens dóna esperança… Així com no es pot viure sense respirar, tampoc es pot ser cristià sense resar.
Bon Nadal 2020 i millor any 2021!
