Per la festivitat de la Marededéu de Montserrat d’enguany es va iniciar l’adoració perpètua al temple del Sagrat Cor de Girona. Amb la de Girona ja són 10 les adoracions perpètues avui a Catalunya: hi ha deu temples on el Santíssim exposat és adorat i acompanyat 24 hores al dia i 365 dies l’any. La mateixa església del Sagrat Cor acull una jove comunitat de monges de l’Institut del Verb Encarnat, és la seu de les pregàries setmanals dels joves de Hakuna i les d’Efatà, i també de les reunions dels grups de matrimonis del Projecte d’Amor Conjugal. Un temple que fa pocs anys tenia un futur més que incert i ara ha esdevingut el centre d’espiritualitat catòlica més actiu de la ciutat de Girona.
A la mateixa ciutat, la parròquia de Sant Salvador d’Horta ha agafat embranzida quan el bisbat ha cedit uns espais parroquials als grups de matrimonis i famílies gironines del Moviment laïcal de Schoenstatt. Un exemple clar de com els moviments no tenen perquè restar a les parròquies sinó que poden servir per revifar-les, almenys unes quantes, doncs potser no hi ha prou fidels per a totes. L’Associació d’Amics del Monestir de Sant Daniel, a més d’ajudar a les monges de la comunitat, fomenta l’espiritualitat per diverses vies i invita a compartir periòdicament la pregària de vespres dels dissabtes.
A Bescanó, a l’església de Sant Sebastià, restaurada fa anys per l’Ajuntament i sense que després hagi tingut pràcticament cap ús religiós, ara una comunitat ortodoxa romanesa hi fa les seves celebracions litúrgiques. Molt més llargues que les nostres misses dominicals, i amb abundància d’encens, icones i cants. També molts fidels procedents de llatinoamèrica ens ensenyen a celebrar la fe amb més emoció i sentiment.
La frase “el cristià del segle XXI serà místic o no serà” és de Karl Rahner, teòleg que tenia poc de conservador. Tampoc ho era André Malraux, que va pronosticar que «el segle XXI serà místic o no serà». Així, quan encara no hem acabat el primer quart del segle XXI, sembla que aquestes profecies poc a poc van agafant cos a la nostra església, enmig de totes les contradiccions del nostre temps en les quals aquella està immersa.
El missioner claretià José Manuel Marín Mena feia la següent reflexió a Twitter:
“Una gran limitació del “catolicisme progressista” és que necessita un ambient de catolicisme tradicional. La seva principal orientació és deconstructora, concretament desacralitzadora. Imagineu-vos una societat on no quedés ni resta de les parelles monògames. Tindria sentit que hi hagués gent que s’esforcés a desconstruir la parella monògama? Crec que no. Sembla inútil esforçar-se a desconstruir el que no existeix.”
Parlant de parelles, he esmentat abans el Projecte d’Amor Conjugal, un nou camí impulsat per laics catòlics que té com a carisma explorar i explotar la potència espiritual del sagrament del matrimoni. En el cristianisme el matrimoni no és una institució qualsevol. La Bíblia s’inicia amb Adan i Eva i es clou amb les noces de l’Anyell, entre Jesucrist i la seva Església. Sant Pau a la Carta als Efesis posa l’amor de Crist a l’Església com a model de l’amor conjugal fecund i perdurable: “Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella.” (Ef. 5, 25)
En un temps en que el matrimoni no està de moda, en que les relacions de parella es trenquen amb gran facilitat, amb els consegüents danys pels fills i per la part més feble de la parella, el remei no està en diluir el matrimoni assimilant-lo a qualsevol altre tipus de convivència en parella, ni en rebaixar allò que podem esperar de l’amor conjugal, ni posar-lo sota sospita. El que es tracta és de mostrar la seva singular grandesa, la inesgotable riquesa humana i espiritual que el sagrament matrimonial ofereix a marit i muller. Les parelles que s’apropen al Projecte d’Amor Conjugal descobreixen una nova dimensió del matrimoni i se n’adonen que estan a les beceroles d’un camí meravellós per fer junts.
Els que dominen el món a nivell econòmic, cultural i polític poden imposar modes, formes de viure, de pensar, poden seduir o fer passar per l’adreçador governs. Fins i tot poden guanyar-se per a la seva causa la jerarquia de l’església catòlica alemanya, la més rica del món, econòmicament parlant. Però se’ls escapa l’Esperit Sant, que bufa allà on vol (Jn 3, 8). I ara l’Esperit bufa a favor de l’amor conjugal. L’Esperit sempre actua, al segle I i al XXI, a Girona i al món sencer.
Article publicat al Diari de Girona el 19 de juny de 2023
