El ciberassetjament o ciberbullying a menors s’ha duplicat en els darrers cinc anys a Espanya. Dels 824 casos registrats el 2012 s’ha passat a 1.619 comptabilitzats el 2017, segons la informació facilitada pel Govern en resposta a una pregunta parlamentària del diputat socialista Miguel Ángel Heredia.
Haver patit assetjament escolar, tenir mòbil propi, els jocs online i l’abús en les connexions a internet són factors de risc per sofrir qualsevol forma de ciberassetjament.
Alhora, a l’altre costat de l’Atlàntic, el cyberbullying afecta ja més de la meitat dels adolescents nord-americans. Així ho constata l’estudi A Majority of Teens Have Experienced Some Form of Cyberbullying (‘Una majoria d’adolescents ha experimentat alguna forma de ciberassetjament’), elaborat pel Pew Research Center i publicat dijous passat, 27 de setembre.
L’estudi adverteix que el 59% de joves als Estats Units han estat assetjats online i que professors, companyies de xarxes socials i polítics fallen en abordar el problema.
Aquestes són algunes de les conclusions clau després de les enquestes realitzades a 743 adolescents d’entre 13 i 17 anys i 1.058 pares de menors nord-americans amb aquest rang d’edat, dutes a terme del 7 de març al 10 d’abril de 2018.
Les diferents formes de ciberassetjament s’acarnissen amb els menors
Factors de risc: mòbil propi, jocs online i abús d’internet
Les dades facilitades pel Govern espanyol quant a la incidència de l’assetjament cibernètic entre els menors destaquen que aquesta pràctica ha mantingut un ascens constant entre 2012 i 2017.
En els dos primers anys es va produir la remuntada d’aquests successos, ja que dels 824 casos el 2012 es va passar a 1.143 un any després. També es va produir una pujada destacable, de 234 casos, entre el 2016 i el 2017, la qual cosa va suposar passar dels 1.385 succeïts als 1.619 de l’any passat.
L’Executiu socialista alerta també d’un augment del 15% de l’assetjament escolar, entre el 2012 i el 2017. Fa cinc anys eren 890 els casos registrats d’aquesta pràctica, mentre que l’any passat van superar els 1.000, segons que n’informava La Vanguardia aquest diumenge, 20 de setembre.
La dependència del mòbil en els adolescents és un dels factors de risc de ciberassetjament
Quant als factors de risc que han portat a aquestes xifres, un estudi realitzat per investigadors de la Universidad de Oviedo amb 3.180 estudiants d’ESO conclou que haver estat víctima d’assetjament escolar, l’ús de programes de missatgeria instantània com WhatsApp, tenir mòbil propi, els jocs online i l’ús d’internet més de tres hores diàries són factors de risc per a sofrir ciberassetjament sever en l’adolescència, tal com informava La Sexta el passat 2 d’agost.
Ciberbullying al 59% d’adolescents als EUA
La majoria dels adolescents als Estats Units han estat blanc d’assetjament cibernètic.
D’altra banda, l’estudi realitzat pel Pew Research Center constata que el 59% dels adolescents dels Estats Units han experimentat personalment almenys un dels sis tipus de conductes abusives online més practicats, com es pot observar en aquest gràfic, reproduït a partir de l’estudi.
Així, “al voltant del 42% dels adolescents diuen que han estat insultats online a través del seu mòbil”; “aproximadament un terç (32%) dels adolescents diuen que algú ha difós rumors falsos sobre ells en Internet”; el 25% van rebre “imatges explícites que no van demanar”; sobre el 21% van exercir control constant: els van preguntar “on estan, què estan fent, amb qui estan…”; el 16% van rebre “amenaces físiques”; i “el 7% diu que algú ha compartit imatges explícites d’ells sense el seu consentiment”.
“Aquestes experiències són particularment preocupants per als pares. El 57% dels pares d’adolescents diuen que els preocupa que els seus fills adolescents rebin o enviïn imatges explícites, inclosa una quarta part que diu que això els preocupa molt”, afegeix l’estudi.
Les amenaces i altres formes d’assetjament cibernètic són freqüents entre les noies.
Les noies, les més afectades
Els responsables de l’estudi plantegen que “un percentatge similar de nois i noies ha estat assetjat en línia, però és més probable que les noies siguin blanc de la propagació de rumors en línia o missatges explícits no consensuals.
Totes les formes de ciberassetjament afecten més les noies.
És per això que “existeixen algunes diferències en els tipus específics d’assetjament que afronten”, com es pot veure en aquest altre gràfic, on s’insisteix que “les noies són més propenses a suportar rumors falsos i rebre imatges explícites que no van demanar”.
Com mostra el gràfic, “en general, el 60% de les noies i el 59% dels nois han experimentat almenys un dels sis comportaments abusius online”, assenyala l’informe.
“Si bé percentatges similars de nois i noies han sofert abusos, com insults o amenaces físiques en línia, altres formes d’assetjament cibernètic són més freqüents entre les noies”, continua.
“Al voltant del 39% de les noies diuen que algú ha difós rumors falsos sobre elles online, en comparació del 26% dels nois que ho diuen” i “les noies també són més propenses que els nois a informar que van rebre imatges explícites que no van sol·licitar (29% enfront de 20%)”.
L’informe conclou aquest apartat insistint que “les noies tenen més probabilitats que els nois d’haver experimentat diverses formes diferents d’intimidació en línia. Al voltant del 15% de les adolescents han estat l’objectiu d’almenys quatre d’aquests comportaments en línia, en comparació del 6% dels nois”.
Els joves no confien gaire en els polítics, professors o responsables de xarxes socials a l’hora de rebre ajuda davant el ciberassetjament.
Crítica a professors, companyies de xarxes socials i polítics
Davant aquest escenari, com reaccionen els pares, les administracions i altres organitzacions socials?
“Avui, els funcionaris escolars, les companyies tecnològiques i els legisladors estan cercant formes de combatre l’assetjament cibernètic. Algunes escoles han implementat polítiques que castiguen els estudiants per assetjar en els missatges, fins i tot quan aquests intercanvis ocorren fora del campus. Les companyies de xarxes socials estan implementant eines contra la intimidació, i diversos estats han promulgat lleis que prohibeixen l’assetjament cibernètic i altres formes d’assetjament electrònic”, aclareix l’estudi.
Els més joves, crítics amb els polítics, professors i companyies de xarxes socials.
Quan el Pew Research Center planteja aquesta qüestió als adolescents enquestats, la majoria considera que “els pares estan fent un bon treball en abordar l’assetjament online”.
No obstant això, es mostren crítics amb els professors, les companyies de xarxes socials i els polítics, com es pot veure en aquest últim gràfic.
“De fet, els adolescents qualifiquen els esforços antibullying de cinc dels sis grups mesurats en l’enquesta més negativament que positivament. Els pares són l’únic grup pel qual la majoria dels adolescents (59%) expressen una opinió favorable dels seus esforços”, insisteix l’informe.
“Els joves tenen una visió especialment negativa de la forma en què els polítics aborden el tema de l’assetjament cibernètic”. Són d’aquesta opinió el 79% dels adolescents enquestats.
Tampoc no surten ben parats els llocs de xarxes socials (un 66% considera que fan solament el just o poc); i “altres usuaris que presencien l’assetjament en línia (64%) o els docents (58%) que aborden l’assetjament i l’assetjament cibernètic”, conclou l’estudi en aquest apartat.
Traducció: Santiago Amer Pol
