Vivim temps de confusió en què el sentit de les paraules és contínuament manipulat, per això la tasca prèvia és sempre recuperar el significat de la paraula.
El feminisme del 8M
Es presenta el feminisme com la igualtat de drets entre l’home i la dona. Quin cristià pot negar aquesta justícia que neix d’un dels fonaments del cristianisme?: la igualtat de tots els éssers humans, creats a imatge i semblança de Déu, el nostre Pare.
Però ja fa temps que el feminisme va deixar de ser aquell projecte d’igualtat, per a transformar-se en una ideologia política. Ho va fer en situar l’avortament en el centre del pretès alliberament de la dona, i ho va tornar a fer més tard quan va transformar el feminisme a partir dels postulats de la ideologia de la perspectiva de gènere, frontalment oposada a la concepció cristiana, a la llei natural i a l’antropologia humana.
El Manifest justificatiu de la vaga i les mobilitzacions del 8M és la millor demostració que el feminisme en la seva versió actual no va d’igualtat de drets sinó d’ideologia política, radical i excloent, que simplement acusa la meitat de la població de tots els mals. En alguns casos aquest sectarisme contra l’home va més enllà. A Catalunya el manifest demana la llibertat només de les “preses polítiques”, reclama l’avortament sense límits, la legalització de la prostitució, la liquidació de l’escola concertada, i acusa les escoles d’educació diferenciada de “fonamentalisme religiós, retrògrad, reaccionari i masclista”. Aquella llibertat sense límits per matar al que ha de néixer que exigeixen, té un correlat paradoxal en “denunciar la tortura que pateixen els animals no humans”, i rebutgen “perpetuar el nostre privilegi d’espècie per sobre dels drets i llibertats d’altres éssers”. Es preocupen de tots els altres éssers vius, excepte del fetus humà. Aquest pot ser mort quan es vulgui, i no importa el seu dolor. Es vol major absurd inhumà? Això és el que promou la vaga del dia 8 i per aquestes causes es mobilitzen. La majoria de les dones ho comparteix? És clar que no, però cal llegir el que es recolza, i ser conscient que el que es reforça, no són les idees de cadascú, sinó la dels manifestos oficials, impulsats per organitzacions que capitalitzen els resultats.
Davant aquesta evidència ocultada pel soroll informatiu afirmem:
1. És un feminisme que no defensa a la dona sinó a un determinat estereotip, basat en l’enfrontament contra tots els homes. Aquest feminisme, que es revesteix d’oripells progressistes, és el feminisme del liberalisme de la globalització, que exclou la majoria de les dones:
- A les dones traficades i explotades per la prostitució. Davant aquesta injustícia reclamem la seva prohibició o, si no la de la terceria, la prohibició absoluta d’obtenir un benefici directe o indirecte relacionat amb ella.
- Als ventres de lloguer, un altre ús abusiu del cos de la dona a canvi de diners. Els mateixos que s’oposa a l’ajuda a la dona embarassada perquè pugui tenir el fill i donar-lo en adopció, advoquen per la mercantilització de l’úter. Demanem la seva prohibició.
- La maternitat. Les dones embarassades pateixen múltiples discriminacions. Pel que fa a les seves oportunitats laborals i de promoció, de manca de protecció laboral, de discriminació per part dels serveis públics que només atenen i ajuden econòmicament a les dones que volen avortar, però no a les que volen ser mares, en l’educació sexual dels adolescents, on l’embaràs es tracta com una malaltia de transmissió sexual, en lloc de ser concebut amb la responsabilitat de l’acte que dóna la vida, en la cultura, on una dona amb fills, sobretot si són nombrosos, és qualificada com un ésser estrany. Postulem una llei de protecció integral de la maternitat.
- La vídua que depèn de la pensió del marit mort. No es reivindica una cosa tan elemental com la necessitat que els seus ingressos siguin suficients com per no incórrer en una situació de pobresa. I és que la dona que ha dedicat la seva vida a la família no té lloc en l’estereotip del feminisme de gènere. Cal garantir totes aquestes pensions per sobre del llindar de risc de pobresa.
- La llibertat d’elecció de la dona com a mare i cuidadora a la llar. El mantra oficial del feminisme, liberal i de gènere és que només el mercat realitza a la dona. No és cert, ni per a ella ni per a l’home. La dona, com l’home, té el dret a triar si prefereix dedicar més, menys o gens de la seva activitat a un treball de mercat. La resposta a aquesta llibertat no és que l’estat entri a la intimitat de les parelles per dir-los qui ha de deixar de treballar, i quan, sinó que ha de deixar a les seves mans la decisió i a més adoptar dues mesures: Una, la renda garantida, inclosa la Seguretat Social, per al membre de la família que opta per dedicar-se a la cura dels fills o de les persones dependents de la seva família, i que ha de créixer en funció del nombre de fills que atén. Dues, el dret a una part de la propietat dels béns acumulats des de la formació de la parella. Aquesta és també la manera de dotar de seguretat a la dona en el cas de ruptura i evitar la feminització de la pobresa.
- La pornografia, que és un altre mecanisme de lucre a gran escala basat en denigració i cosificació de la dona, convertit en la porta d’entrada dels adolescents a l’imaginari sexual. Demanem la seva regulació restrictiva, la prohibició del seu consum gratuït a Internet, i l’aplicació d’una fiscalitat dissuasòria.
2. La vaga només obeeix a una ideologia política de poder, enfrontament i conflicte. La grandiloqüència de les paraules usades estan dirigides a emmascarar la desigualtat real que és econòmica, i que afecta sobretot a les dones. Només cal constatar com el ministeri competent en igualtat manca de tota competència econòmica. Quina classe d’igualtat postulen? Aquest feminisme radical és totalment reaccionari i immobilista des d’un punt de vista del progrés econòmic i social de les persones menys afavorides de la societat. Es resumeix en la vinyeta d’El Roto publicada a El País (25-5-18), en la qual apareix un alt executiu afirmant amb cara de satisfacció: “La lluita de gènere ha substituït la lluita de classes, estem salvats!”.
3. Es tracta d’una vaga governamental, que crea un precedent perjudicial per a la democràcia. En realitat, és la culminació d’un procés polític d’agitació i propaganda que enguany es revesteix d’un fort contingut electoralista. No respon a cap interès real de les dones.
4. La situació de la dona a Espanya no és perfecta. No obstant això aquest és un dels països més segurs per a les dones i les lleis de protecció de la dona són les més dures del món. És el cinquè millor país del món per a la dona d’acord amb el Women, Peace, and Security Index. En la classificació del Banc Mundial sobre drets de les dones en l’àmbit professional i dels negocis, ocupa una posició destacadíssima amb 97,5 punts sobre 100. Seria de desitjar que en la immensa majoria d’apartats que regeixen la vida de la nostra societat, la posició espanyola fos tan bona com la que es dóna en relació amb la dona. Per tant, no considerem que hi hagi justificació per a la vaga.
Tu ets testimoni de la feina continuada que fa e-Cristians intervenint a la vida pública.
Necessitem més col·laboració per tirar endavant i tenir encara més capacitat
