Amb aquest mateix títol l’Institut d’Estudis del Capital Social de la Universitat Abat Oliba, dirigit per Josep Miró i Ardèvol, va publicar fa poc més de deu anys, el 2008, un estudi dirigit a avaluar l’impacte de l’avortament sobre la població, els ingressos de l’estat i la Seguretat Social.
El període estudiat era 1985-2006 i, descomptada la mortalitat, la pèrdua de població directa i la induïda per aquesta reducció era d’1,3 milions de persones per al 2020, 1,9 el 2040 i 2,5 milions el 2060. Així mateix es projectava els efectes per al període 2007-2020. L’agregat de tots dos períodes assenyalava que per al 2020 la pèrdua seria de 4 milions d’habitants, 5,2 per al 2040, i 7,9 per al 2060. Aquestes xifres situaven l’impacte negatiu central de l’avortament sobre la població espanyola, i representava per als escenaris INE 2005, una pèrdua mitjana per al 2020 del 8%, i d’entre el 13% i el 17,5% per al 2060. La magnitud de l’impacte queda fora de tot dubte.
Un gran impacte sobre la població activa
El resultat sobre la població activa per aquells tres anys, 2020, 2040 i 2060, era respectivament de gairebé un milió de persones, 4,1 milions i 5,5 milions, respectivament. Per a la població ocupada, les xifres eren de 640 mil, 2,9 milions i 3,9 milions. Perdre un milió d’actius, quatre i més de cinc, en una societat que s’està enfonsant demogràficament és un suïcidi. Però ningú sembla estar interessat per la qüestió.
L’avortament, tal com està plantejat no només és una greu qüestió moral, perquè la llei necessita que desaparegui l’ésser humà engendrat de tota consideració jurídica, sinó que és un cop de destral insuportable a l’Estat del benestar. Qui cregui que amb les actuals taxes d’avortament pel nombre de dones fèrtils és compatible amb la sostenibilitat del benestar, o vol ignorar els fets o és un irresponsable.
El cop sobre les pensions
L’impacte econòmic és obvi. Considerant només els avortaments realitzats el 2006, el valor de les pèrdues futures a la Seguretat Social seria de 14.000 milions d’euros, equivalents al 44% del Fons de Reserva d’aquell mateix any. En altres termes, en l’avortament rau una causa immediata i directa de la insuficiència del sistema de pensions d’Espanya.
A això hauríem d’afegir les pèrdues ocasionades en els ingressos de l’Estat en termes d’IRPF i IVA, amb la qual cosa l’impacte econòmic es multiplicaria.
Negar que l’avortament té un impacte decisiu i negatiu en els comptes de l’Estat, i és el gran forat del sistema de benestar, que creix amb el pas del temps, és un absurd. Una altra cosa és que es vulgui mantenir aferrissadament la seva dimensió extraordinària. Una bona política pública seria aquella que tendís a reduir-lo i incentivés el naixement dels ara avortats. Això seria el moralment bo, i més un excel·lent negoci per als espanyols.
T’ha interessat aquesta informació? Ajuda’ns a que puguem seguir contribuint a la veritat i als fets. Evita que la dictadura del «políticament correcte s’imposi». Ara arribem a més de 140.000 lectors. Ajuda’ns a mantenir-nos i a créixer amb una subscripció de suport. Punxa aquí
