L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ha llançat un avís cap a les cinc amenaces de l’erosió del sòl que posen en risc la seguretat alimentària.
Segons la FAO, l’erosió del sòl restringeix la producció d’aliments, degrada els ecosistemes, afecta el subministrament d’aigua, fa malbé les infraestructures urbanes i contribueix a la pobresa.
«L’adopció de mesures per preservar la qualitat i la quantitat dels recursos mundials de sòl no hauria de requerir cap justificació. Hi ha una necessitat urgent d’abordar l’excessiva erosió del sòl en l’Antropocè«, adverteix Jean Poesen, un dels experts ponents en el Simposi Mundial sobre l’Erosió del Sòl, celebrat entre el 15 i el 17 de maig.
De fet, la FAO calcula que «cada cinc segons s’erosiona una superfície de terra equivalent a un camp de futbol i que, seguint la tendència actual, més del 90% de tot el sòl del planeta podria estar degradat per al 2050″.
Aquesta organització considera que un dels ingredients clau per a un futur #HambreCero és el sòl que hi ha sota els nostres peus, però la seva erosió «afecta la producció de fins al 95% dels aliments que consumim».
A més, «pot augmentar la freqüència i intensitat dels desastres naturals, com esllavissades de terra i inundacions», de manera que «combatre l’erosió del sòl serà clau per a un futur sense fam i per assolir l’Agenda 2030», afegeix.
Cal recordar que l’erosió del sòl és un dels efectes del canvi climàtic, una amenaça temuda en la majoria de països de tot el món, entre ells Espanya.
L’erosió del sòl pot provocar esllavissades de terres que causin accidents o danys a la població
Les 5 amenaces de l’erosió del sòl
Aquestes són les «cinc formes en que l’erosió del sòl amenaça la nostra seguretat alimentària i l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)», segons la FAO:
1. L’erosió del sòl restringeix la nostra capacitat per produir aliments nutritius
En disminuir els nutrients disponibles per a les plantes, així com l’espai per desenvolupar les arrels, l’erosió del sòl pot reduir el rendiment agrícola fins a un 50%.
A més, els cultius tendeixen a ser de menor qualitat: deformes, més petits i menys nutritius. Aquest producte d’escassa qualitat té conseqüències no només per als agricultors que tracten de vendre-ho, sinó també en les persones que obtindran menys nutrients al consumir-lo.
2. L’erosió del sòl condueix a la degradació dels ecosistemes
L’erosió del sòl significa l’eliminació de la capa superior del sòl, la més fèrtil del sòl. Implica que els minerals i nutrients del sòl es dipositin en altres llocs, degradant sovint els ecosistemes tradicionals.
A més, els sediments dipositats poden acumular-se en embassaments o negar rius i rierols, privant a la gent dels recursos i l’energia que els aporten.
3. L’erosió del sòl afecta el subministrament d’aigua
El sòl captura, emmagatzema i filtra l’aigua, de manera que quan s’erosiona, deixa transitar menys aigua a través seu.
Sense sòl, la qualitat de l’aigua potable a les terres baixes pot disminuir, ja que l’aigua no va ser filtrada adequadament a través del sòl aigües amunt.
A més, amb menys sòl per absorbir les pluges torrencials, les inundacions poden tornar-se més freqüents i intenses.
4. L’erosió del sòl danya les infraestructures urbanes
Quan la terra no està subjecta per les arrels de les plantes, es pot veure fàcilment arrossegada pel vent o l’aigua. Com a resultat, el sòl solt i erosionat pot fer que les inundacions, les esllavissades de terra i els vents huracanats siguin més intensos.
Aquests desastres naturals no només destrueixen les explotacions agrícoles, sinó que també poden danyar infraestructures urbanes que aporten serveis vitals als habitants de les ciutats.
5. L’erosió del sòl contribueix a la pobresa i pot conduir a la migració
Més de 68 milions de persones s’han vist desplaçades de les seves llars a tot el món, moltes d’elles per qüestions relacionades amb el clima.
L’erosió del sòl no fa més que aguditzar els efectes del canvi climàtic: amb menys sòl, els ecosistemes tenen menys resiliència per adaptar-se als nous patrons de temperatura i precipitacions.
A mesura que l’esgotament del sòl agreuja els efectes dels fenòmens meteorològics, els mitjans de subsistència de la població es veuen cada vegada més afectats, i més persones es poden veure obligades a desplaçar-se a un altre lloc.
L’erosió dels sòls contribueix a agreujar la pobresa
Encara hi ha esperança
«Malgrat tot, hi ha bones notícies: en alguns llocs del món, les taxes d’erosió del sòl han disminuït en les últimes dècades», assenyalen els responsables de la FAO.
«De fet, l’erosió pot reduir-se en gran mesura en gairebé tots els contextos amb pràctiques de gestió sostenible del sòl, com la construcció de terrasses o el desenvolupament de cultius de cobertura que protegeixin la superfície del sòl», afegeixen.
Consideren que, «treballant junts, agricultors, científics i responsables de les polítiques poden desenvolupar estratègies i programes per lluitar contra l’erosió del sòl».
«Salvem el nostre futur»
Aquesta esperança ha estat l’eix del Simposi Mundial sobre l’Erosió del Sòl (GSER19), una reunió científic-normativa celebrada a la seu de la FAO a Roma a l’empara de l’eslògan «aturem l’erosió del sòl, salvem el nostre futur».
Entre els seus objectius hi ha el de «traduir les evidències científiques i normatives en decisions i mesures per reduir al mínim l’erosió del sòl per tal d’augmentar la seguretat alimentària i els serveis dels ecosistemes, i promoure la restauració dels llocs erosionats».
La directora general adjunta de la FAO, Maria Helena Semedo, va detallar en la presentació del simposi que l’agricultura intensiva, el cultiu, el monocultiu, el pasturatge excessiu, l’expansió urbana, la desforestació, la indústria i la mineria contribueixen a accelerar aquesta erosió.
Un dels exemples analitzats en el GSER19 ha estat el de l'»impacte del cultiu de l’olivera a l’erosió del sòl a la Mediterrània (Espanya)».
«El cultiu d’oliveres a la conca mediterrània ocupa aproximadament 7,5 milions d’hectàrees que afecten la qualitat dels sòls a la regió. Aquest vídeo explica les causes de l’erosió del sòl a la Mediterrània i identifica les pràctiques de maneig sostenible del sòl per protegir els sòls a l’àrea».
El que diuen els experts
Diferents experts, ponents en el simposi, deixaven constància de la seva opinió respecte a diferents enfocaments de la problemàtica de l’erosió del sòl.
José Graziano da Silva, director general de la FAO: «un terç dels sòls del món estan degradats, i el seu potencial es veu limitat per molts factors, inclosa l’erosió del sòl. La gestió sostenible del sòl és una part essencial de l’equació de la Fam Zero».
Rosa Poch, presidenta del Grup Tècnic Intergovernamental del Sòl (ITPS): «l’erosió del sòl afecta globalment a tot el planeta. Com a especialistes coneixem ja moltes de les solucions tècniques, però com a societat no hem arribat encara a posar-les en pràctica».
Jae E. Yang, ponent, professor i director d’investigació, Universitat Nacional d’Kangwon, República de Corea: «perdre el sòl és perdre menjar i vida. Un enfocament integrat que reuneixi ciència i política és clau per a la gestió sostenible del sòl i el control de l’erosió del sòl. Necessitem una plataforma global per salvar aquest recurs natural finit de l’erosió del sòl».
Lindsay C. Stringer, professora de Medi Ambient i Desenvolupament a l’Institut de Recerca i Sostenibilitat, Escola de la Terra i el Medi Ambient, Universitat de Leeds, Regne Unit: «vivim en una època en la qual hi ha molts coneixements disponibles per ajudar a combatre l’erosió del sòl«.
Richard Cruse, ponent, professor i director del Centre d’Aigües de Iowa, Estats Units: «els grans avenços en matèria d’intervenció i innovació necessaris per aturar l’erosió del sòl i salvar el nostre futur requereixen de la col·laboració dels millors professionals treballant en erosió del sòl en tot el món«.
Imitar les tècniques de cultiu de maies i inques ajuda a pal·liar l’erosió del sòl
Inques i maies ho tenien clar
D’altra banda, un altre dels assistents al simposi, el professor Fernando Delgado, de la Universitat dels Andes a Mèrida (Veneçuela), recordava que mentre els actuals científics busquen fórmules per pal·liar els efectes de l’erosió del sòl, civilitzacions prehispàniques com la inca o la maia ja van donar amb la clau en la seva època.
Els maies, per exemple, van desenvolupar cobertes vegetals al costat de la domesticació de més de 170 espècies, entre elles el cotó o el cacau, i van ser líders en l’associació de cultius de cicle curt, com carabassa, fesols i blat de moro bàsicament, a través d’ la milpa, va detallar Prim.
Aquest sistema tradicional de Mesoamèrica protegeix el sòl de l’erosió i evita el creixement de males herbes, sempre amb «gran respecte pel bosc i respectant els temps adequats de descans propis d’una agricultura sostenible», va afirmar durant el simposi.
Per la seva banda, els inques van sobresortir en reduir els vessaments amb la construcció de terrasses, murs de terra omplerts per diferents materials que inclouen una capa orgànica cultivable per sobre d’altres més fines de drenatge ràpid.
Amb aquesta tècnica, s’estabilitzaven els vessants i les andanes servien també contra les gelades a gran alçada en captar més radiació solar durant el dia i perdre lentament a la nit.
«És increïble com els sistemes de patrimoni agrícola i els coneixements tradicionals poden ensenyar-nos tant», va concloure per la seva banda un altre dels assistents, Eduardo Mansur, director de Terra i Aigua de la FAO.
