L’Associació Catalana d’Estudis Bioètics (ACEB) organitza per al pròxim 22 de novembre una Jornada de bioètica dirigida tant al públic general com als professionals del sector de les ciències, on un grapat de professionals de la salut debatran durant una tarda al Palau Macaya (Pg. de Sant Joan, 108, Barcelona) sobre temes cabdals tan polèmics i quotidians alhora com la dignitat humana i l’inici i el final de la vida.
Considerant els nous plantejaments d’aquestes qüestions i donada la constant evolució de les disciplines que procuren la millor manera d’enfrontar i investigar els nous reptes de les societats desenvolupades, és més definitiu que mai posar sobre la taula i discutir-ne les dades que ens ofereix la ciència i que fan referència a la vivència de la bioètica com una necessitat humana que marca la personalitat de l’ésser humà fins el punt de determinar-ne el seu esdevenir. Per a molts, la discussió està servida: “La dignitat implora. La vida no espera”.
Ponències i ponents
Temàtiques de la Jornada
1- “Què és la dignitat humana”:
Valors i Principis
“Només els valors vertaders poden conduir les persones a un desenvolupament ple de les seves capacitats naturals. Pot afirmar-se que, en el terreny moral, un valor serà vertader en funció de la seva capacitat per a fer més humà l’ésser humà”.
“Hi ha valors que es fonamenten en la dignitat incondicionada de tot ésser humà. Una dignitat que –com pot deduir-se de la seva pròpia gènesi– no admet ser relativitzada, no pot dependre de cap circumstància (sexe, edat, salut –qualitat de vida– i altres)”.
“Anomenem principi a aquell judici pràctic que deriva immediatament de l’acceptació d’un valor. Del valor més bàsic (la vida humana, la dignitat humana) se’n deriva el principi primer i fonamental en el que es basen els demés: l’actitud de respecte que mereix pel mer fet de pertànyer a l’espècie humana, es a dir, per la seva dignitat humana”.
Subjectivitat vs. objectivitat
Partirem, doncs, del «valor fonamental (la dignitat humana) i el principi ètic primordial que d’ell deriva (el respecte a tot ésser humà)”.
El relativisme que caracteritza la vida moderna, subjectivitzada segons el propi interès, ens deriva fàcilment a un relativisme total i global, de manera que conceptuem i usem les coses, els animals, les idees i les persones segons el valor que els donem des del propi interès. De fet, ja hem arribat en alguna època a determinar, per exemple, que els jueus no són éssers humans o que no posseeixen dignitat. Això ens deriva fàcilment al totalitarisme en què l’Estat dicta les lleis del que és humanament bo o dolent, al marge de tota objectivitat, i per tant en justifica la violència. La bioètica aporta l’objectivitat de l’evidència provada per les dades.
La persona humana, bé únic i irrepetible
Cal que tinguem en compte que la ciència ha determinat que l’ésser humà té un codi genètic particular que el fa únic i irrepetible, realitat que, juntament amb les capacitats úniques de l’ésser humà pel que fa a la intel·ligència i la llibertat, el fan estar per sobre de tota subjectivació o llei humana, doncs aquelles (naturalesa i capacitats) són les que intrínsecament caracteritzen l’ésser humà.
Aquestes potencialitats, juntament amb la seva capacitat de donar i rebre amor i així fruir la felicitat com no observem en el regne animal, són el que li fan transcendir la materialitat. A aquesta realitat, provada tant per l’observació com per evidència i actualment la ciència, en denominem “dignitat humana”. Per tant, se li deu consideració i defensa com a bé objectiu que és, independentment de tota subjectivació humana. D’aquí en deriven els drets i deures que tenen les institucions, i l’Estat com a primera, envers tota persona humana. La ciència que els estudia és la bioètica.
2.- “Inici de la vida”:
Si la persona humana té uns drets i uns deures, és que cal vetllar per la seva cura, des del seu inici fins al seu final natural. La bioètica n’aporta les eines per a defensar la seva gènesi, particularment feble per tenir lloc en un entorn viu tan delicat i influenciable com és l’úter de la dona.
La bioètica, precisament per estar basada –com hem provat en el punt “Què és la dignitat humana”– en principis universals, parteix del corpus de valoracions objectives que se’n deriven, i en desenvolupa les lleis que caldrà considerar i defensar, per tal de promoure la seva cura.
Aquesta consideració ens mena a tractar de basar tota l’actuació envers la vida en quant a la igualtat que té tota persona humana per a poder gaudir del seu desenvolupament amb la màxima garantia de protecció i empara, tant pel que fa a criteris físics, com espirituals o legals.
Des de la bioètica els criteris són sempre els que prenen en consideració la dignitat de la persona humana per sobre de qualsevol altre, sigui personal, legal o col·lectiva.
3- “Final de la vida”:
De manera similar a com succeeix amb l’inici de la vida, la persona humana –amb el seu valor i la seva dignitat intrínsecs– està per sobre de tot interès que pugui determinar-ne la seva fi de manera que no sigui natural, i la finalitat de la bioètica en aquesta matèria serà de defensar-ne i promoure la seva protecció.
Donada la particularitat de l’ésser humà en el regne animal i la seva capacitat d’estudiar, concebre i desenvolupar solucions als problemes que li depara l’existència, podem considerar diverses disciplines i nombroses branques que proporcionen elements i eines per a facilitar una mort més serena a tota persona humana que es trobi en situació d’encarar plantejaments respecte a ella.
Els desafiaments actuals, però també les capacitats de l’ésser humà d’anar a la recerca de noves metodologies, estan afavorint i facilitant la creació i el desenvolupament de noves disciplines i plantejaments bioètics.
Justificació de les institucions bioètiques
Amb motiu del sorgiment de nous desafiaments, sorgeixen en les societats modernes institucions i associacions de professionals basades en l’observació, l’evidència i la provació de la ciència, que estudien la persona des d’una concepció integral, basades en la realitat de les coses –com a efluència de la Veritat universal.
Estudiant i promovent la dignitat humana des del seu inici fins a la seva fi natural, la custodien i assisteixen, secundades per multitud d’altres associacions de malalts i famílies i curadors de malalts. Conjuntament, amb una labor de trobada i embrancament de ciència i humanisme, elaboren habitualment codis ètics que concreten les pràctiques que li són pròpies i les que no, tractant de vetllar pel seu respecte i sensibilitzar l’opinió pública en quan al seu coneixement.
Per què l’ACEB:
L’Associació Catalana d’Estudis Bioètics neix a Barcelona el 1994 com a organització no governamental sense ànim de lucre, de la mà d’un grup de professionals de la salut i les humanitats, per a donar resposta a la necessitat de desenvolupar en el nostre país una estructura que faciliti l’estudi, l’ensenyament, el desenvolupament i l’organització de la ciència bioètica, a més de la seva investigació.
Actualment presidida pel metge internista Dr. Josep Maria Guardiola, el seu primer president fou el doctor Xavier Sarrias, que fou nefròleg i coordinador de les assignatures de bioètica a les facultats de medicina i odontologia de la Universitat de Barcelona.
En aquests moments, l’ACEB està fent un esforç per a connectar amb la societat catalana per mitjà d’activitats divulgatives de les ciències bioètiques i la promoció social d’una mentalitat de respecte de la pluralitat i la veritat de les persones que permeti la seva inclusió i col·laboració amb altres institucions, socials, culturals i polítiques.
