Shorts i tops: el nou uniforme a l’escola?

En aquest començament de curs es confirma una tendència creixent en el nostre sistema educatiu: els pantalonets, cada vegada més curts, i els tops, cada vegada més ajustats, s’estan convertint en l’uniforme d’una part important d’estudiants adolescents. La moda no es limita a l’escola pública, sinó que també es veu en centres concertats d’inspiració cristiana (això últim, al menys sobre el paper) i també en escoles privades que no comparteix tal inspiració.

Qui té filles joves ja sap que aquest tipus de “minivestits” és el nou cànon que imposa la moda i que allò realment difícil avui és trobar roba “normal” per a adolescents a la majoria de botigues. Pels pares i mares no resulta fàcil anar a contracorrent de d’aquesta moda. També és cert que hi ha progenitors que necessitarien un pitet fins a la cintura quan admiren el ben parida, físicament parlant, que ha sortit la seva filla, i que ja els hi sembla bé que la noia vagi pel mon lluint aquests atributs.

El problema és reproduir aquestes modes a les aules. Per què és un problema?

Primer, no em sembla que ajudi a donar rigor a l’escola i al que en aquesta s’hi fa que els alumnes hi vagin vestits com anirien a la platja o a la discoteca. ¿Els nois i les noies anirien així vestits a una entrevista de feina o si anessin a visitar algú per a ells veritablement respectable? ¿No mereixen el mateix respecte els professors i la resta de companys d’aula que volen un bon ambient d’estudi? La vestimenta és un element clau de l’anomenada comunicació no verbal.

Segon, tampoc no sembla que aquests tipus de vestimenta minimalista vagi en sintonia amb la reivindicació feminista del valor de les dones, excepte que s’entengui que el principal valor sigui l’atractiu del seu cos i no la seva intel·ligència, creativitat, capacitat de treball o esforç, que és el que se suposa s’hauria de valorar en general, i més a l’escola. Si l’igualitarisme entre sexes, la mal anomenada “coeducació”, s’ha utilitzat per justificar la retirada dels concerts a aquells centres educatius només de nois o noies, ¿com és que es tolera que el vestit de les noies a les aules sigui tan diferent al dels dels nois i que aquelles remarquin cada vegada més obertament els seus atributs sexuals?

Tercer, quin efecte té aquesta moda en les noies menys agraciades físicament? ¿No tenen motius per sentir-se, com mínim, incòmodes amb aquesta exhibició diària de cuixes, cintures, torsos i pits? ¿Les noies van a classe a lluir tipet i a competir amb les companyes d’aula o a escoltar els professors i aprendre? Si els pares es fixen en l’estona que la noia es passa davant del mirall de bon matí abans de sortir de casa, potser obtindran la resposta. Aquest panorama a les aules, ¿contribueix a reafirmar la vàlua intel·lectual, espiritual, el mèrit de l’estudi i l’esforç de les dones, o simplement consolida el predomini de les aparences i del pansexualisme que ja es dona a molts altres espais de socialització dels joves?

Per últim, quin efecte tenen aquestes alumnes-vedettes en els estudiants nois? Molts adolescents, no estan ja prou despistats o no els costa prou mantenir la concentració amb el que el professor explica com per a sobre temptar-los amb aquestes Venus tan properes? No n’hi ha prou per si sol amb la pujada de testosterona pròpia de l’adolescència?

¿O és que es tracta precisament d’això, de portar a l’extrem l’alliberament sexual de les dones tal com l’entén el pitjor feminisme, desinhibint-les completament de ben joves i promoure la seva actitud provocadora vers els nois? Això sembla del tot forassenyat, però quan veus el vídeo de la campanya del Ministerio de Igualdad del “#SíEsSíFest”, o la campanya de la Generalitat a favor del topless, o l’alcaldessa Colau insinuant la conveniència d’un toc de queda nocturn pels homes, potser sí que la cosa va per aquí: que es tracta de donar motius per consolidar la idea nefasta que els homes som uns animalets perillosos dominats pel sexe als quals se’ns ha de reeducar.

En tot cas, la solució del problema a les aules és molt senzilla i es diu “uniforme escolar”. Seria la mesura més potent a favor de la igualtat que podria aprovar el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. S’haurien acabat els modelets, les esportives de més de cent euros, i l’exhibició d’aixelles i mèlics. Seria el més eficaç per acabar amb el classisme i el vedettisme que es deriva de l’actual manca de normes en la vestimenta dels alumnes. Però em temo que el Departament d’Educació no ho farà. Suposo que ha de fer prevaldre el feminisme malentès i les seves altes dosis de pansexualisme. També a les aules.