A Barcelona i a Catalunya tenim un greu problema perquè ambdós llocs estan governants per forces polítiques que no tenen cap projecte positiu per fer prosperar les nostres vides. A la llarga llista de crítiques que s’han formulat en aquest sentit, s’hi ha afegit la darrera del Cercle d’Economia, una institució de llarga vida i de posicions habitualment ponderades amb els que governen.
Però en aquesta ocasió la seva declaració és d’una insòlita duresa, que no expressa altra cosa que la gravetat de la situació en la qual vivim.
El problema afegit és que si repassem els qui governen a la Generalitat i a l’Ajuntament, ens adonarem que configuren una majoria hegemònica que, a més, intercanvien cromos entre ells. Per una banda el bloc independentista amb ERC, la CUP com a aliat extern, i l’heterogènia força de JxCat. D’altra banda els socialistes i Colau amb la coalició dels seus seguidors, Podemos i les restes d’Iniciativa per Catalunya, que ha sortit del pas moltes vegades amb el suport d’ERC, d’Ernest Maragall.
Tot aquest conglomerat té un denominador comú que és la cultura política, les idees forces que el caracteritzen. La seva visió sobre el que és políticament correcte i el que cal censurar. És a dir, darrere d’aquest conglomerat hi ha una cultura política específica.
Construir l’alternativa a tot això requereix com a condició necessària unes aliances polítiques, una candidatura, un nom que l’encapçali, un programa. Però no se’n sortirà si no és capaç també de construir l’alternativa cultural al bloc que té avui en dia l’hegemonia a Catalunya i Barcelona. Cal recordar, perquè impera la confusió, que ser pragmàtic no vol dir amagar les grans idees que són diferents de les de qui governen per por de treure el peu de la galleda, sinó al contrari, significa sacrificar tot l’accessori per dotar de més força les idees i els valors bàsics que es defensen. El cas de Valls a Barcelona exemplifica molt bé els riscos i els errors de pensar que tenim un determinat lideratge, fins i tot un finançament i una candidatura que ja és suficient sense pensar en la substància del projecte, els valors i virtuts de la qual és portador, perquè expressen el sentit d’una bona part de la societat. Només cal recordar que l’aventura de Valls es va acabar fent alcaldessa a Colau i abandonant la barca a mig recorregut. D’aquí que sigui necessari que la construcció de l’alternativa tingui un gruix en la cultura política i moral que es presenti i que ha de ser alternativa a la que té el bloc hegemònic.
