El nou baròmetre municipal de juliol, que es duu a terme cada sis mesos, no només confirma que Colau no aconsegueix remuntar la seva mala qualificació com a governant, sinó que en aspectes clau empitjora. Per quarta vegada consecutiva, Colau suspèn en el baròmetre municipal assolint només un 4,7, la mateixa xifra que el seu aliat Jaume Collboni i la dirigent de JxCat, Elsa Artadi. Una diferència important és el grau de coneixement de cadascun. Mentre que Colau pràcticament tothom sap qui és, a Collboni i Artadi una tercera part de la població no els coneix. Aquest fet confereix un marge en bo i en dolent per variar la nota en la mesura que augmenti el seu nivell de coneixement que de totes maneres és alt.
El fet simptomàtic més important de la davallada de l’alcaldessa és que per primera vegada el segon problema des del punt de vista dels enquestats que té la ciutat, és la mateixa gestió política municipal, amb un 8,4%, i amb un progrés clar en relació amb l’anterior baròmetre de desembre de l’any passat en el qual ocupava la quarta posició amb un 7%. El que roman invariable és la inseguretat com a preocupació més gran dels ciutadans amb un 14%, malgrat que el turisme, i per tant la massificació de la ciutat, està lluny d’haver retornat.
El que sí que és palès és que la delinqüència actual està actuant d’una manera molt més violenta. El baròmetre fa “trampa” en alguns aspectes. Per exemple, presenta la circulació en diversos temes i així millora el seu impacte. El valora com a congestió del trànsit, la circulació de bicicletes i patinets, la gestió i organització del trànsit i l’excés dels vehicles privats. La suma de tots aquests elements faria que la qüestió de la circulació se situés en tercer lloc, per davant de l’atur i les condicions laborals, amb un paper destacat a la congestió (3,4%) i la circulació de bicicletes i patinets (3,3%). Aquest aspecte assenyala un dels punts més febles de la gestió de Colau, encara que tampoc és menor el de l’accés a l’habitatge que amb un 8,1% se situa en tercer lloc, empatat amb l’atur i les condicions laborals. Cal recordar que l’accés a l’habitatge va ser una de les cartes de presentació de Colau a les eleccions.
La visió dels ciutadans sobre la ciutat és francament negativa, perquè un 59% considera que ha empitjorat l’últim any. El més significatiu és que aquesta visió d’empitjorament en l’ordre de magnitud del 60% es reitera des del 2018. Per situar una referència, l’alcalde Trias, que va perdre davant Colau, assolia com a molt un 31% de gent que pensava que la ciutat havia empitjorat.
Un aspecte que crida l’atenció de la mostra és que les persones que recorden que van votar a ERC està clarament sobrerepresentada, i per tant els resultats que dona l’observatori, situant com a primer partit aquesta opció, són qüestionables. De fet hi ha tres forces polítiques que gaudeixen d’aquest avantatge a l’enquesta. Les altres dues són precisament el partit de Colau i la CUP, si bé ho fan en una proporció de millora menor. D’altra banda, com només es dona la intenció directa de vot i no es fa cap estimació del resultat final, ni per tant s’avalua l’abstenció, les xifres electorals del baròmetre no han de ser preses amb gaire consideració, a diferència de les altres qüestions on les respostes són directes.
El que sí que és remarcable és que el partit de Colau és el que manté un grau de fidelitat electoral més alt, un 66,6%, clarament per sobre del d’ERC, que pot presentar problemes de fuita de vot, sobretot perquè el seu electorat es divideix en dos blocs d’igual magnitud. Uns que consideren que Colau ha fet més bé que malament, i uns altres que s’apunten a la posició majoritària de la ciutat, que com ja hem explicat, adopta la posició inversa.
Collboni a hores d’ara continua sense aparèixer com a alternativa a Colau, segurament perquè paga el cost de la seva extraordinària submissió a les polítiques dels comuns.
Les xifres de participació que es dedueixen de les respostes directes són baixes, si bé en la mesura que augmenti el clima electoral tendiran a millor. En tot cas, aquest fet i el grau d’insatisfacció palès de la majoria de la gent de Barcelona fa que la presència d’una nova opció política que sorgís amb credibilitat podria transtocar significativament tot el panorama.
