En Xavier Argemí va nèixer a Sabadell el 1995. És un fan del Barça i del CE Sabadell. Estudiant de Multimedia a la UOC.
En Xavi es mira tant la vida com la mort amb uns altres ulls.
De petit li van diagnosticar una afecció degenerativa que es diu malaltia de Duchenne, la qual fa que vagi perdent força al llarg dels anys. Ara s’ha d’estar en una cadira de rodes, sense poder moure gairebe res, i li cal ajuda per a tot. Fins i tot per beure aigua.
Sap que la seva malaltia es progressiva. Sap el que implica que ho sigui. Sap com avançarà tot plegat. I ho explica amb una serenor i una generositat extraordinàries. I amb sentit de l’humor.
En aquest llibre, comparteix com ha après a viure amb la mort a la vista. O el que es el mateix: com ha anat aprenent a morir per poder viure. «I, paradoxalment, la meva vida no està essent -en sentit estricte- una vida desgraciada», escriu. I, amb entusiasme, ens convida a gaudir de les petites grans coses: un bon got d’aigua, seguir el sol en la seva posta, una conversa tranquil·la, la visita d’una persona que fa temps que no veus, la presencia silenciosa de gent que t’estimes…
La historia d’en Xavier Argemí i les seves reflexions són una inspiració. Una lliçó de vida.
@magradallegir
Editorial: Rosa dels Vents
